IOGA

Ioga Clàssic (Hatha-Raja)

 

«Ioga» és un derivat regular de l’arrel i que en origen significa junyir un animal al carro. S’utilitza també en un sentit general: «unir». En els textos més antics, el significat original de ioga era «acció de junyir o d’embridar el cavall». Com l’ús que va prendre posteriorment era més aviat en el sentit de meditació, dins de la tradició gramatical va acabar per distingir-se dos arrels de yuj, una amb el significat de «junyir» i una altra amb el de «meditar».

A les Upaniṣad es parla en alguns casos de karmayoga (disciplina de l’acció) i jñānayoga (disciplina del pensament), que suggereix la idea de sotmetres a una disciplina o entrenament. Posteriorment, ioga, més que meditació en general, va tenir un sentit de «meditació disciplinada», que pot aplicar-se a qualsevol dels estats de consciència alterats (Samādhi) que distingeixen els tractats de ioga clàssics, o qualsevol forma de consciència normal que exigeix un treball intel·lectual, i per això pot referir-se al treball disciplinat (especialment l’intel·lectual, però no necessàriament) en qualsevol àrea: medicina, dret, ritual, gramàtica, dansa, etc. En aquest sentit genèric, ioga admet traduccions com «mitjà, instrument, mètode».

I després té un sentit molt concret: ioga és aquesta disciplina específica que implica un sistema de pensament (shastra) que té com a focus l’anàlisi, la comprensió i el cultiu d’aquests estats de consciència alterats que condueixen a una experiència d’alliberament espiritual.

El ioga és també un dels sis darśanas (punt de vista o visió del món) o doctrines «ortodoxes» hinduistes, i és probablement la més coneguda a Occident.

El Ioga és, aleshores, un mètode de perfeccionament humà que abraça el cos, la ment i l’esperit, i que tendeix a la comprensió profunda de la naturalesa essencial de l’home i del que aquest necessita per viure en harmonia amb sí mateix i amb el medi ambient. Aquest mètode té en compte la relació recíproca entre el cos i la ment, i per mantenir aquest equilibri combina tots els moviments que necessitem per assegurar la salut física amb les tècniques de meditació que ens han d’assegurar la pau mental. Essencialment, la seva pràctica afavoreix la salut, equilibra la ment i proporciona pau a l’esperit, ajudant-nos a comprendre la nostra ment millorant el coneixement d’un mateix. Ioga és, per això, una educació total de l’home en tots els seus aspectes físics i psíquics.

Però per entendre el Ioga és necessari experimentar-lo personalment. A primera vista sembla que no siguin molt més que una sèrie de postures físiques estranyes que mantenen el cos esvelt i flexible. Però amb el temps, qualsevol que segueixi practicant-lo amb constància s’adonarà de que s’ha produït un canvi subtil en la seva manera d’encarar la vida, donat que mitjançant la persistència  en la tonificació i la relaxació del cos, i en l’aquietament de la ment, començarà a aconseguir una pau interior que és la seva verdadera naturalesa.

L’objectiu del Ioga va en funció dels interessos del practicant. Al Ioga hi arriben persones amb expectatives diferents. Mentre que per uns pot convertir-se en un mitjà per obtenir relaxació, descans i equilibri, per altres és la manera de desenvolupar la seva ment i augmentar la seva capacitat de concentració. Molts s’acosten al Ioga per conèixer-se  millor a sí mateixos i aprofitar d’una manera més eficaç el seu potencial. En molts casos, es converteix en un camí cap a un coneixement superior i la realització personal. L’objectiu el marca el propi practicant i el Ioga mai demana creure en res, només en allò que un experimenti per sí mateix.

El Ioga és, per tant, un camí vivencial, d’experiència personal on, com diu Sivananda: “Més val un gram de pràctica, que tones de teoria.”

 

IOGA

Dilluns a divendres (consulta horaris)

 

Contacte:

M 629084673

movi-ment@hotmail.com