L’exercici a la societat de l’espectacle hiperreal

Estan de moda els vídeos de joves i grans fent malabarismes físics, tant en espais urbans com en gimnasos. Són, talment, espectaculars, si més no, dignes de La societat de l’espectacle (Guy Debord). No obstant, se’ns oblida que la majoria d’ells estan muntats per a que així sigui: el que és espectacular és la facilitat de fer que sembli espectacular. Aquest és un dels avantatges que ofereix la tecnologia de la imatge, que temps enrere només estava en mans dels cineastes, i avui dia en les de qualsevol que tingui un mòbil i connexió a la xarxa (qui no té aquesta possibilitat, no té accés a “existir”).

Realment, Internet ens ha ofert cert marge de llibertat d’acció comunicativa respecte l’antic model d’impremta o televisiu (Galàxia Gutemberg vs Aldea Global, Marshall McLuhan). El problema és en quin nivell situem l’acció: l’àgora és ara un Big Data (per sort, sembla ressorgir degut a la crisi, una nova mobilització social, talment un renaixement de l’àgora).

La xarxa s’estableix com a extensió del nostre sistema nerviós (Mcluhan), i el Facebook, amb “l’Estat”, els “episodis de vida” i la “línia temporal”, ens ofereix la possibilitat de configurar la nostra identitat, tan líquida o volàtil. Cadascú de nosaltres tria les imatges, vídeos i opinions que mostra, destriant-les per a que intervinguin entre allò que som i allò que re-presentem (conscient o inconscientment). Aquesta nova comunitat digital de germanor virtual segresta, almenys en part, l’experiència. I com que la tecnologia no està a l’alçada de la creativitat humana, és la humanitat que s’integra en la tecnologia reduint-se a màquina, “fent-se màquina” i, màquina contra màquina, no hi ha dubte, la computadora és molt superior (Agustín López).

La realitat és cada cop més en mans dels qui trafiquen amb la informació (compte, in-formar és també donar forma) un cop ens escorxem a la xarxa: l’ego ja no es dissol al nirvana sinó que s’atomitza a Internet; la memòria s’emmagatzema als “núvols”, i les webcam són el nou model panòptic. I per si fos poc, la realitat digital i la digitalització de la realitat són més reals que la realitat, són hiperreals (Jean Baudrillard), de manera que acabarem per preferir el simulacre.

Els exercicis hiperreals que veiem a molts dels vídeos que “naveguen” per la xarxa, estan justificats per la necessitat d’alliberar-nos d’una societat plena de falses promeses, i pel desig de mostrar la nostra desbordant creativitat (poiesis), però també ens fan oblidar d’activitats com la Dansa Clàssica. Ballarins i ballarines es mantenen “sense talls i sense trucs” en un flux d’acció on l’espectacular és que no sembli espectacular (potser per això tendeix a devaluar-se).

Bé, segurament no n’hi ha per a tant. L’important és que no ens quedem embadalits amb les imatges i que passem a l’acció creativa.

Anuncis

Ioga vs Pilates

Què tenen en comú el ioga i el pilates? En què es diferencien?

Aquestes són preguntes que em fan tot sovint i que no sempre sé com respondre. Segurament perquè depèn des d’on es fa l’observació, des de quin balcó de l’edifici es mira l’horitzó.

Si busques per  Internet trobaràs moltes pàgines amb comparatives, i en algunes fins i tot diuen coses assenyades. Per aquest motiu no em molestaré a enumerar els punts, convergents i divergents, entre les dues disciplines.

El que vull assenyalar és que en totes les pàgines, quan parlen dels beneficis del ioga i del pilates, anomenen el “cos” la “ment” i “l’esperit” com si sabessin de què parlen. No vull dir que jo ho sàpiga. Precisament, després d’aquests anys de dedicació a l’esport i al ioga, és ara quan més dubtes tinc sobre els referents d’aquestes paraules. Sense anar més lluny, allò que sembla més evident, el cos, és més una abstracció que una cosa concreta. És, més aviat, quelcom amb una història. Fins i tot, es podria dir que hi ha moltes històries del “cos”. I com no, molts cossos amb història. No s’entenia pas de la mateixa manera el “cos” a l’antiga Grècia (època en la que cos i ànima es digueren “fins després”), a l’Edat Mitjana, al Renaixement o al S. XIX. Sí, ara sembla que tot està dit sobre el cos, però curiosament, no fa pas gaire, s’ha descobert un nou lligament del genoll (l’anterolateral); és talment, com haver trobat una nova galàxia. Qui ho havia de dir.

Antigament el cos estava entreteixit, per bé o per mal, amb les idees i la moral; avui dia, sembla un endoll, indissociable dels terminals electrònics. Això sí, els grans avenços biomèdics són capaços d’entendre el funcionament de totes les parts de l’organisme quasi a la perfecció, fins al punt de poder re-definir, en alguns casos, quan comencen i acaben la vida i la mort. Però la qüestió no és tant saber què és una cosa o un altra, o com funciona, el problema és que, buscant i buscant, capficats, de tant en tant, se’ns obliden les persones (justificat, no obstant, per l’ambigüitat innata constituent de l’ésser humà). En fi,  sembla que difícilment es poden entendre mots com “cos” , “ment”, “subjecte”, “ànima”, etc., si no és en relació amb els altres homes i dones i el seu bagatge històric-cultural.

Com sempre, quasi sense voler, m’he desviat del motiu amb el que començava l’article.

Per dir alguna cosa, i no dir gairebé res: el pilates mira l’home des del primer pis d’un edifici, i el ioga des de l’àtic. No obstant, això no significa, necessàriament, que sigui millor, perquè resulta que és la terrassa d’un altre edifici. Però potser, això és una altra història…

Festes de Nadal

Les setmanes de nadal i de cap d’any obrirem els dies:
22,23 i 24
29,30 i 31
Però 24 i 31 tanquem després de la classe de les 15:30
També tindrem tancat els dies divendres 2 i dilluns 5 de Gener.
Tornarem a la normalitat el dimecres 7

BONES FESTES!!!