Ioga vs Pilates

Què tenen en comú el ioga i el pilates? En què es diferencien?

Aquestes són preguntes que em fan tot sovint i que no sempre sé com respondre. Segurament perquè depèn des d’on es fa l’observació, des de quin balcó de l’edifici es mira l’horitzó.

Si busques per  Internet trobaràs moltes pàgines amb comparatives, i en algunes fins i tot diuen coses assenyades. Per aquest motiu no em molestaré a enumerar els punts, convergents i divergents, entre les dues disciplines.

El que vull assenyalar és que en totes les pàgines, quan parlen dels beneficis del ioga i del pilates, anomenen el “cos” la “ment” i “l’esperit” com si sabessin de què parlen. No vull dir que jo ho sàpiga. Precisament, després d’aquests anys de dedicació a l’esport i al ioga, és ara quan més dubtes tinc sobre els referents d’aquestes paraules. Sense anar més lluny, allò que sembla més evident, el cos, és més una abstracció que una cosa concreta. És, més aviat, quelcom amb una història. Fins i tot, es podria dir que hi ha moltes històries del “cos”. I com no, molts cossos amb història. No s’entenia pas de la mateixa manera el “cos” a l’antiga Grècia (època en la que cos i ànima es digueren “fins després”), a l’Edat Mitjana, al Renaixement o al S. XIX. Sí, ara sembla que tot està dit sobre el cos, però curiosament, no fa pas gaire, s’ha descobert un nou lligament del genoll (l’anterolateral); és talment, com haver trobat una nova galàxia. Qui ho havia de dir.

Antigament el cos estava entreteixit, per bé o per mal, amb les idees i la moral; avui dia, sembla un endoll, indissociable dels terminals electrònics. Això sí, els grans avenços biomèdics són capaços d’entendre el funcionament de totes les parts de l’organisme quasi a la perfecció, fins al punt de poder re-definir, en alguns casos, quan comencen i acaben la vida i la mort. Però la qüestió no és tant saber què és una cosa o un altra, o com funciona, el problema és que, buscant i buscant, capficats, de tant en tant, se’ns obliden les persones (justificat, no obstant, per l’ambigüitat innata constituent de l’ésser humà). En fi,  sembla que difícilment es poden entendre mots com “cos” , “ment”, “subjecte”, “ànima”, etc., si no és en relació amb els altres homes i dones i el seu bagatge històric-cultural.

Com sempre, quasi sense voler, m’he desviat del motiu amb el que començava l’article.

Per dir alguna cosa, i no dir gairebé res: el pilates mira l’home des del primer pis d’un edifici, i el ioga des de l’àtic. No obstant, això no significa, necessàriament, que sigui millor, perquè resulta que és la terrassa d’un altre edifici. Però potser, això és una altra història…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s