Ja arriba la NOVA TEMPORADA

Sembla que fos ahir quan vam engegar MOVI-MENT, però ja fa disset anys (set al local actual) que estem amb vosaltres. I de nou comencem una altra temporada mantenint la il·lusió de sempre per oferir-vos el millor de nosaltres.

Seguim convençuts que, malgrat les modes, el Ioga Clàssic segueix sent la millor opció per a la vostra salut i, per a qui ho vulgui, una via espiritual.

D’altra banda, hem portat l’Entrenament Funcional i les Kettlebells a un nivell del qual podem sentir-nos orgullosos i seguirem avançant en aquest camí.

Seguirem així, divertint-nos, entrenant, evolucionant i suant per a sentir-nos millor amb nosaltres mateixos i amb el nostre entorn, per a que, amb una mica de sort, puguem fer d’aquest un món millor.

Seguim en MOVI-MENT!

Preparem la NOVA TEMPORADA

Comencem la temporada 2021-2022 amb energies renovades, amb moltes ganes de tornar a fer grans les classes de Ioga, de C.T.M. i de Kettlebells.

Des de fa més de 15 anys, la nostra filosofia de treball és i ha estat sempre la mateixa: ajudar-vos a progressar i a sentir-vos més bé a través d’un treball de qualitat. No som perfectes, però sempre us donarem el millor de nosaltres perquè sentiu que el que feu a les nostres classes, és el millor que podeu trobar en aquestes disciplines.

A banda de les classes presencials, també podeu participar de les nostres activitats de forma telemàtica, a través de Zoom. Si voleu més informació, poseu-vos en contacte amb nosaltres (M629084673).

A més, des de fa uns mesos estem fent Streaming a través de la plataforma TWITCH. Els dilluns, al voltant de les 14 h i els divendres a les 20 h. En el nostre canal podeu participar dels directes orientats al món del fitness, el ioga, la salut i el coneixement, d’una manera entretinguda i fins i tot divertida. No us ho perdeu! Uniu-vos al canal clicant en aquest enllaç: https://www.twitch.tv/movi_ment.

Som-hi, ens veiem a MOVI-MENT!

La Columna i el Ioga

A les nostres sessions de ioga treballem la cura de la nostra columna vertebral, no només pel que és en si, sinó pel que representa, simbolitza i significa. Segons el ioga representa l’aspiració, en el sentit de què, d’una manera o altra, sempre aspirem a superar-nos tirant cap amunt. I mai millor dit, perquè és allà dalt on (almenys a la manera clàssica) hi ha el més important: el cap, hàbitat de la consciència o, almenys (si es volgués discutir), el mitjà material que la representa.

Així doncs, quan ens posem dempeus, aspirem a elevar-nos per arribar a la consciència, i no només la pròpia, sinó la universal. La proposta clàssica del ioga és l’alliberació (moksha) que haurem de treballar amb determinació a través d’allò que tenim més a mà, la llibertat de moviment i, sobretot, del silenci de la ment.

Kettlebell

Comencem la temporada amb una nova activitat: les kettlebells. A més d’entrenar la tècnica correcta dels exercicis característics d’aquest material, les sessions estaran pensades per ser classes completes en sí mateixes, però també per a complementar les classes de CTM o per a que durant aquestes, qui domini els moviments, pugui incorpora-los modificant els protocols al seu nivell.

Aprendrem, per exemple, a fer correctament el Swing. Aquest poderós exercici ha estat utilitzat durant dècades per millorar el condicionament físic de milers d’atletes (i forces especials), i és l’exercici ‘fundacional’ o bàsic de l’entrenament amb kettlebells, essencial per als moviments més avançats. La seva popularitat es deu en gran mesura al fet que funciona molt bé per la cintura i per cremar greix corporal al mateix temps, pel que és un excel·lent aliat en el teu camí cap a uns abdominals marcats i una cintura prima! A més, permet:

-Enfortir els muscles de tota la cadena posterior. És a dir, endurir els glutis, la part posterior de la cuixa (també l’anterior) i la zona lumbar.
-Combinar activitat aeròbica i anaeròbica: cremes greix alhora que desenvolupes múscul.
-És un exercici perfecte per realitzar amb el protocol “Tabata”, ja que combina molts muscles alhora i eleva el ritme cardíac molt més que els exercicis corporals purs o els pesos tradicionals.

Però això només és un tast de totes les possibilitats. Ara bé, dominar les kettlebell (Guiryra, en rus) suposa tot un repte, esteu preparats?

Definir l’activitat: C.T.M

Cross Training Movi-ment (entrenament “cross” + “funcional”). La millor definició que puc fer del nostre sistema d’entrenament és: La convergència intel·ligent del model d’entrenament “analític” amb el “full-body” (dos dels paradigmes actuals enfrontats), entenent al primer com a propedèutica del segon, per aconseguir una forma física funcional y saludable (força, potència, resistència, musculació i, perquè no, estètica). El programa complert dura tres mesos i l’ideal és fer-ho tres dies a la setmana. Si hi sumes una o dues classes de ioga, tindràs un sistema a nivell dels millors del moment.

Nou any, noves formes de mirar l’activitat

Durant centenars de milers d’anys hem estat estirant, empenyent, escalant, reptant, saltant, llençant, carregant… També pensant, meditant, respirant, somniant, estimant… Hi ha patrons motors per a totes aquestes activitats humanes i humanitzadores, pràcticament desaparegudes o reduïdes a l’absurd; patrons que si és vol, és poden recuperar (entrenar). Les “noves” tendències: Cross, Paleo, etc., no fan altra cosa que recordar-nos que el tipus de vida que portem la majoria no pot portar-nos més que problemes (tal i com ja és patent). Però aventurar-se a afirmar quina és la via evolutiva correcta, o simplement pensar què és el “natural” per a l’ésser humà, resulta una temeritat. Tant es pot argumentar que humanitzar-nos és recuperar “l’animalitat”, com que el nostre destí és al costat del les divinitats.

Segons la meva opinió (aquest és el motiu del meu futur llibre) estem “lúdicament constituïts”, el joc ens travessa: des de la representació (l’actuació, el teatre) passant pels rituals sagrats, fins als joc infantils. Per això, a més dels objectius que algú pugui formular al plantejar-se l’esport, hi ha els de “suspendre” el món “real”, deixar-lo entre parèntesi. No volem només “fer salut” sinó posar-nos en la pell d’un altre: com aquell guerrer espartà, aquell “homo paleo” supervivent, o aquell espectacular lluitador marcial. Però també aquell guerrer “interior” que meditant supera la matèria i transcendeix fins l’esperit. Viure és jugar-se-la o posar-se en joc. Potser no sigui evident, però no volem un simple fer, sinó un fer com si… La motivació per a l’esport la trobaràs en aquelles activitats on et submergeixis en la representació, on per un moment el món quedi “allà a fora” i puguis ser tu mateix/a…sent un altre/a.

El que nosaltres proposem són dues vies “evolutives”:

1- D’una banda tenim el ioga que, segons la nostra escola, és “ioga evolutiu” i que ens mostra l’aspiració que té tota cultura de donar un pas “més enllà”, una “evolució” espiritual. En aquest sentit, nosaltres pretenem inspirar(nos) amb una pràctica que aspira a al·legoria. Cada sessió és una narració, un conte, un relat on cada practicant, almenys per una vegada, en aquella sessió, representa el paper del vell renunciant que empren el camí de retorn…a casa. Cada postura és la construcció d’aquesta casa, que és un indret habitable (per això agafem “hàbits”), un lloc on la respiració no és mai només un treball mecànic, ni un intercanvi gasós, sinó la connexió amb aquell trosset de l’absolut que perviu amb nosaltres.

2- D’altra banda, hem desenvolupat el nostre propi mètode “Cross” o “Paleo”, que no és res més que la recuperació del vells patrons motors soterrats, primer per la burgesia i, després, per la còmoda tecnologia. Una manera de tornar a fer tot allò que el teu cos està preparat per a fer, i què necessita fer per sentir-se ser. L’entrenament funcional està pensat com una manera de reunir i concentrar en un mateix espai-temps totes les capacitats motores, com ho estan també en un parc infantil o en una pista americana; en una sala “Paleo” o un box de “Crossfit”, però presidides per algunes deïtats en homenatge a allò sagrat, ja què, en origen, tot “joc” o “gimnàstica” tenien la deguda referència sagrada (per això al circuït l’anomenem “sacrifici”, etimològicament acció sagrada). Volem que, jugant seriosament, trobem la millor versió de nosaltres mateixos desenvolupant les nostres habilitats.

Com que les velles deïtats ja no tornaran, i les noves no se sap pas quan vindran, allò que ens queda per a fer és “ludificar” la nostra experiència (no només l’esportiva: què és sinó l’art?). Quan tornis a movi-ment i deixis el teu calçat al sabater de l’entrada, pensa que entres en un “altre món”, que penetres allà on t’esperen totes les teves capacitats físiques i mentals, i on, a base d’assajar i representar moviments, funcions i estabilitzacions, podràs descobrir què significa aquella vella inscripció a l’oracle de Delfos que deia: “coneix-te a tu mateix”.

NOVETATS

Hola amigues i amics! Com ja sabeu la nova temporada ha arribat a movi-ment carregada de novetats i motivació.

Quins són els canvis?

  • ENTRENAMENT FUNCIONAL I HIT (alta intensitat)

Les actuals classes de core-pilates les anomenarem directament “entrenament funcional”. En gran mesura ja ho eren de funcionals, però molt enfocades al CORE i l’estabilització. L’objectiu ara, ja no és solament el CORE ni la correcció, què també, sinó que el nostre cos recuperi tot el seu potencial (per exemple, tenir capacitat de resposta a situacions extremes, com haver d’esprintar o enfilar-se per fugir d’un perill; o simplement ser capaços d’alçar i dominar el propi pes corporal), fins i tot, perquè no, una millor imatge (major to muscular, menor nivell de greix). Per això:

1- Seguim (com sempre hem fet) estan al dia en les noves tendències esportives. Tot i ser reticents en canviar la disciplina segons les corrents de moda, mai hem deixat d’atendre els coneixements que els estudis científics avalen. Per això pensem que hi ha prou motius per a incloure aquestes variacions.

2- Les classes estan planificades de manera que tenen un objectiu a llarg plaç (una corporeïtat sana i funcional) i un objectiu a curt plaç (força, potència, hipertròfia, resistència muscular i cardiovascular, etc.). Les sessions tindran, com ara, una part propioceptiva i correctiva; enllaçaran amb una “zona FOCUS”, on, seguint la planificació “apretarem la rosca” (jeje); i finalment uns bons estiraments.

3- Tot i que depèn del que cadascú vulgui aconseguir, per assolir els màxims beneficis d’aquesta manera d’entrenar, el millor és exercitar-se 3 dies a la setmana, és a dir, de forma regular i respectant els temps de “recuperació”. Això també vol dir que fer-ne 2 (dies setmana) seguirà sent útil (com fins ara) com a “preparació” o “manteniment”.

4- Per a poder fer aquest tercer dia, els divendres hi haurà la possibilitat de fer una sessió d’alta intensitat (HIT, o HIIT), però, tal i com ha de ser, DE NOMÉS 1/2 HORA. Aquesta sessió estarà també disponible alguns dissabtes a mode de “masterclas”.

5- Les corrents que seguim són: ioga, pilates, calistènia, “suspensió”, Hiit’s, “mètode natural”, i protocols funcionals: no especialització, “full body”. A partir de l’octubre anirem incloent en les sessions nous materials.

Tot i que algunes sessions seran més intenses que fins ara, les podrem adaptar per a quasi bé tothom.

  • IOGA I VINYASA

Per aquells que sentin que el seu benestar està lligat a una activitat “interna”, o a “un altre ritme”, sempre podrà accedir al que per a nosaltres sempre serà la disciplina estrella: el ioga (ON LA NOSTRA FORMACIÓ ÉS CONTINUA). Però fins i tot aquí volem oferir la possibilitat d’un tercer dia “diferent”.

Per això, el divendres (i també algun dissabte) farem vinyasa-yoga, això és, una sessió més curta però més activa, on després de la deguda preparació, les postures s’encadenen de principi a fi.

  • PREUS

Les quotes també tindran algunes modificacions que per als socis es faran actives a partir d’octubre, i per als nous clients ho seran ja al setembre.

1 classe esporàdica són 12 eur (només per a persones que ja practiquen esport o ioga. No val per a “provar una classe”).

1 classe setmana són 35 eur/mes (només per a fer ioga. O per a la classe de Hit dels divendres però només en cas d’estar practicant algun altre esport).

2 classes setmana són 55 eur/mes (només serveix per a fer una mateixa activitat, NO per a combinar NI per fer un dia de la setmana: classe normal + divendres: classe intensa)

3 classes setmana són 65 eur/mes (PREU ESTRELLA PER A OPTIMITZAR L’ACTIVITAT).

4 o 5 classes setmana són 70 eur/mes (la millor opció per a combinar activitats i beneficiar-se del millor dels dos mons).

Ja queda ben poc i tenim moltes ganes de començar, esperem que us agradin i us motivin els canvis en les activitats.

Fins aviat!

Ioga sense ioga?

En més d’una ocasió m’han demanat de fer ioga sense la vessant “espiritual”, degut a que en algun centre els hi enfocaven així (l’ambigüitat d’aquest “així” és clau). Aquesta demanda deixa entreveure alguns problemes que potser no són fàcils de resoldre.

En primer lloc, s’hauria de saber què significa “espiritual” per a cada persona… Què és per a tu? Segurament per a molts, no significa res. Com hereus de la modernitat i del programa il·lustrat, el nostre és un món que es creu no creient. Les respostes a les angoixes existencials ja no esperem que vinguin de la mà de la mitologia, ni de la religió, sinó de la ciència i la tecnologia. La nostra és, en gran mesura, «una societat fracassada en la seva funció antropològica d’orientació existencial» (Le Breton). Dit d’una altra manera, la responsabilitat de plantejar i respondre les grans preguntes es carreguen a les espatlles de cada individu. No només pel que fa a les qüestions transcendentals, sinó també en les polítiques: «busquem solucions biogràfiques a contradiccions sistèmiques» (Bauman).

Però pensar en fer ioga sense la “vessant espiritual”, és el mateix que dir: fer ioga sense ioga, és a dir, una contradicció. El ioga és espiritual perquè la seva finalitat última és aïllar l’esperit (puruṣa) de la matèria (prakriti); l’objectiu és soteriològic: l’alliberació (mokṣa) de l’ésser humà de les cadenes materials. Aquest no és un propòsit necessàriament religiós, almenys amb les connotacions que aquesta paraula té per a nosaltres. De fet, dins de les diferents corrents hinduistes, l’alliberació pot estar vinculada -o no- a alguna divinitat segons la secta o filosofia que l’interpreta. Generalment, fins i tot els “déus” estan tan atrapats com nosaltres.

Això no vol dir que fer ioga impliqui necessàriament haver de creure amb res de tot això. Hom pot prescindir de la filosofia i la tradició Índia. No obstant, el que sí és imprescindible, és que el “professional” que imparteix les classes conegui el millor possible què és i d’on ve aquesta infinitament rica (i moltes vegades contradictòria) disciplina. Resulta excessivament fàcil parlar de “xacres”, “energia” i qualsevol parauleta que soni “espiritual”, que li doni a les classes el toc exòtic que, en moltes ocasions, només amaga la ignorància més absoluta. És més, els estudiants i professors de ioga han d’estar molt atents als anacronismes i les transferències de conceptes occidentals que, de mans de la new age i la pseudometafísica, inunden classes i tallers de ioga.

No es fa estrany, dit això, que algunes persones surtin aterrides o desconfiades de l’empallegosa glossa utilitzada per apedaçar una sintaxi sense cap ni peus. El problema no és tant de desvincular el ioga de l’espiritual, sinó de que el que ens venen no té res d’espiritual. És més, si l’espiritual és intrínsec del ioga, no necessita fer-se evident, no cal vestir-lo o, millor dit, disfressar-lo. És aleshores que farem realment, de l’única manera possible, ioga sense “ioga”.

En temps de “dieta”

Estàs pensant en fer dieta? Quina idea en tens? Amb quina finalitat? Saps que antigament tenia relació amb l’espiritualitat, però que després es va tornar una pràctica secularitzada, és a dir, no religiosa? Has pensat mai que té que veure amb el control i la utilització externa (Deu o institucions) i després amb l’autocontrol induït (efecte panòptic: si la gent es sent observada, actua com s’espera que ho faci)?

“Dieta” és, etimològicament, una forma de vida, una relació amb el cosmos. Però des d’un punt de vista racional, el cos sempre ha estat concebut com la font d’irracionalitat per antonomàsia, i per tant, una amenaça per a l’ordre i l’estabilitat tant personal com social. L’ascetisme en general i la dieta en concret, van ser els mètodes per excel·lència en les ordres monàstiques durant l’Edat Mitjana per controlar les passions a favor de l’espiritualitat. El règim dietètic dels monestirs es va introduir a les llars degut a canvis religiosos, i més tard pels avenços de la tradició mèdica enfocats a la classe obrera. La secularització de la dieta també va suposar, com va assenyalar Foucault, el pas de la renúncia a la utilització (cossos més longeus són cossos més útils). De la mateixa manera, la secularització de l’ascetisme va suposar cossos més disciplinats per fer-los també, útils. Tant el terme “dieta”, com “règim”, tenen també una doble significació: regulació del cos individual, i la del cos polític, en fi, formes de governar.

Actualment, en la societat de consum, el règim reprimeix el desig, ja que es tracta d’ascetisme laic autoimposat (efecte panòptic); i simultàniament l’exalta, perquè hom busca crear una imatge desitjable. Tots dos factors contraris i simultanis operen a favor del “consum pel consum” (ja no hi ha referència a res sagrat): “alliberar-se”, ara, d’alguna manera, és consumir. Al cap i a la fi, deixats enrere els valors profunds per la velocitat de canvi, salut per a què? El control sobre l’alimentació pot ser tant un acord metge-pacient que antigament era entre Deu-home (els descobriments mèdics a partir del segle XVII, van canviar moral, per salut), en definitiva, una manera com un altre de posar ordre al caos; com un acte de desobediència per prendre possessió del control sobre el cos “alliberant-lo” de les imposicions morals i de salut (que no deixen de ser convencions segons els coneixements biomèdics, científics, però també “cosmètics” del moment) recolzades per institucions com l’Estat o la família (el control mèdic suposa una reducció d’autonomia). Però també com una manera de submissió als models de bellesa de torn, que ens mouen en busca de l’acceptació social aconseguint la imatge “adequada”. Una paradoxa tot plegat, perquè hom busca simultàniament diferenciar-se individualment i assemblar-se al grup. En la cultura capitalista, el narcisisme i el consumisme s’han considerat virtuosos o “característiques dominants”, i en el món secular la funció de la dieta és gairebé la inversa de la que va tenir fins al segle XVIII: aportar plaer sensual, i millorar el model idealitzat de cos jove, saludable i bell, que quant més s’hi s’ajusta, més alt el seu valor de canvi, valor d’objecte. Un objecte que hom percep com el seu major valor, alter ego al qui demanem els millors rendiments i plaers. Certament estem preocupats per l’aparença, de manera que això ens deixa exposats a formes subtils de coacció i control: hem d’escollir els signes que mostrem, per a que els valori la societat.

La producció, publicitat i consum massius han portat a la creació d’un nou sentit del jo, un ego necessitat de validació, reconeixement i lloances contínues, a través la seva presentació pública en la qual el cos, el gest, l’argot, la roba, les marques i els ornaments que, com si fosim “targes de visita” amb potes, han de mostrar el nostre: “ser autèntics”.

I aquest sembla ser el problema, perquè com més ens esforcem per ser autèntics modificant-nos (cirurgia, entrenament, dieta, tatuatges, roba, etc.), més ens adonem que d’autèntics no en tenim res.

És més, en el nostre esforç per validar el jo, deixem exposats els nostres gustos (per exemple a les xarxes socials) a les empreses que trafiquen amb la informació. El que oferim exposant-nos és informació comercial. En un món secular i capitalista, mecanicista i utilitarista, en el qual no tenim molt clar què és l’important, només queda “pelar-nos”, atomitzar-nos, obrir-nos en canal en el món virtual …

Malgrat tot, potser, no n’hi ha per tant, però encara vols fer règim?

Dit això, no esperaríeu que us fes una dieta, oi?

Un acudit per amenitzar:
– Saps que sóc vegetarià?
– Però, estàs menjant pernil!
– És de gla

Fons:

Corominas, J. Breve diccionario etimológico de la lengua castellana. Madrid, Gredos, 2014

Entwistle, J. El Cuerpo y La Moda. Una visión sociológica. Barcelona, Paidós, 2002

Foucault, M. Vigilar y castigar. Argentina, Siglo XXI, 2002

Le Breton, D. Antropología del cuerpo y modernidad. Buenos Aires, Nueva Visión, 2002

Sennett, R. El declive del hombre público. Barcelona, Edicions 62, 1978

Turner, B. El cuerpo y la sociedad. México, Fondo de Cultura Económica, 1990

L’exercici a la societat de l’espectacle hiperreal

Estan de moda els vídeos de joves i grans fent malabarismes físics, tant en espais urbans com en gimnasos. Són, talment, espectaculars, si més no, dignes de La societat de l’espectacle (Guy Debord). No obstant, se’ns oblida que la majoria d’ells estan muntats per a que així sigui: el que és espectacular és la facilitat de fer que sembli espectacular. Aquest és un dels avantatges que ofereix la tecnologia de la imatge, que temps enrere només estava en mans dels cineastes, i avui dia en les de qualsevol que tingui un mòbil i connexió a la xarxa (qui no té aquesta possibilitat, no té accés a “existir”).

Realment, Internet ens ha ofert cert marge de llibertat d’acció comunicativa respecte l’antic model d’impremta o televisiu (Galàxia Gutemberg vs Aldea Global, Marshall McLuhan). El problema és en quin nivell situem l’acció: l’àgora és ara un Big Data (per sort, sembla ressorgir degut a la crisi, una nova mobilització social, talment un renaixement de l’àgora).

La xarxa s’estableix com a extensió del nostre sistema nerviós (Mcluhan), i el Facebook, amb “l’Estat”, els “episodis de vida” i la “línia temporal”, ens ofereix la possibilitat de configurar la nostra identitat, tan líquida o volàtil. Cadascú de nosaltres tria les imatges, vídeos i opinions que mostra, destriant-les per a que intervinguin entre allò que som i allò que re-presentem (conscient o inconscientment). Aquesta nova comunitat digital de germanor virtual segresta, almenys en part, l’experiència. I com que la tecnologia no està a l’alçada de la creativitat humana, és la humanitat que s’integra en la tecnologia reduint-se a màquina, “fent-se màquina” i, màquina contra màquina, no hi ha dubte, la computadora és molt superior (Agustín López).

La realitat és cada cop més en mans dels qui trafiquen amb la informació (compte, in-formar és també donar forma) un cop ens escorxem a la xarxa: l’ego ja no es dissol al nirvana sinó que s’atomitza a Internet; la memòria s’emmagatzema als “núvols”, i les webcam són el nou model panòptic. I per si fos poc, la realitat digital i la digitalització de la realitat són més reals que la realitat, són hiperreals (Jean Baudrillard), de manera que acabarem per preferir el simulacre.

Els exercicis hiperreals que veiem a molts dels vídeos que “naveguen” per la xarxa, estan justificats per la necessitat d’alliberar-nos d’una societat plena de falses promeses, i pel desig de mostrar la nostra desbordant creativitat (poiesis), però també ens fan oblidar d’activitats com la Dansa Clàssica. Ballarins i ballarines es mantenen “sense talls i sense trucs” en un flux d’acció on l’espectacular és que no sembli espectacular (potser per això tendeix a devaluar-se).

Bé, segurament no n’hi ha per a tant. L’important és que no ens quedem embadalits amb les imatges i que passem a l’acció creativa.